entrant. La setmana entrant, el mes entrant. que ve. L'any que ve anirem a Suïssa. propvinent. El diumenge propvinent. pròxim. La setmana pròxima. proper. El proper dimarts. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

mestral. La pluja ve de mestral. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

baixar. venir de. Ve d'una família molt antiga. procedir. Procedeix d'una família polonesa. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 folgat, que ve ample (vestit, sabates, etc.). balder, gran, ampli. 2 Ésser (o venir) ample: Amplejar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

secundari, que ve en segon lloc. Ensenyament secundari. l'altre, el segon d'un grup de dos. secundogènit, fill segon. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

heus ací vet aquí En el llenguatge col·loquial vet aquí pren diverses formes: ve't aquí, veu's aquí, ve-li aquí. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Acció d'invertir dues coses. interversió transposició(->) capgirament preposteració metàtesi(en gramàtica). Cocodril ve, per metàtesi, de crocodilus. hipèrbatono anàstrofe, inversió de l'ordre natural o gramatical dels mots. L'hipèrbaton, si no és en poesia, és contrari al [...]

1 sobtós sobtà brusc fulminant. Un atac fulminant. improvís(≠ imprevist), que ve tot d'un cop, sense poder-se preveure. Cp. impensat 2 (Dit d'una vianda) aflamat(adj.) Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

terreny. limítrof, prop. 2 (En el temps, exclusivament) proper propvinento proppassat vinento que ve. La setmana vinent. El mes que ve. entrant. El mes entrant. imminent. La reunió tindrà lloc en una data imminent. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana  [...]

1 Allò que ve a rompre el curs regular de les coses, esdeveniment fortuït. accidència, esdeveniment accidental. incident, petit esdeveniment que sobrevé, esp. que ve a interrompre més o menys el curs d'un altre. El viatge no ha estat gens monòton: ha estat ple d'incidents. entrecàs, esdeveniment [...]